Mentre Gerard Quintana i Josep Thió continuen deixant-se engrescar per una cada vegada més factible reunió puntual de Sopa de Cabra, que va estar molt a punt de produir-se coincidint amb els actes dels 25 anys de Catalunya Ràdio, el cantant del grup gironí no deixa ni un moment d'implicar-se en nous projectes. L'últim s'anomena Cançons urgents per a una crisi i, tot i que no s'estrenarà fins a la tardor, avui ja se'n presentarà un esbós a Barcelona. «Quan hi ha sensació de mancança, apareixen les pors i les rancúnies, i les relacions personals se'n solen ressentir. Sobre aquesta crisi que viuen les persones és sobre el que vull cantar», afirma.
Quan Gerard Quintana va anunciar que el seu nou espectacle s'anomenaria Cançons urgents per a la crisi i que se n'oferiria un tast en un festival de cançó que, fa unes setmanes, va ser presentat pel seu director amb una granota de treball dels obrers de Nissan, hi ha qui va veure el músic gironí saltant de pet a les barricades. Quintana, però, evita ràpidament possibles malentesos: «No vull ni recuperar la cançó protesta ni elaborar un estudi sobre tecnicismes econòmics, així com tampoc oferir remeis o solucions. Simplement vull compartir, amb un micròfon i una guitarra, punts de vista sobre la crisi diferents dels que es donen en el telenotícies.»
El cantant, que durant els anys primerencs de Sopa de Cabra ja va impulsar un fanzine que s'anomenava No hi ha crisi, el que hi ha és molt de morro, admet que, en moments com aquests, se li fa difícil cantar sobre qualsevol altra cosa: «Sempre he parlat de les coses que passen dins meu, del que em preocupa i desperta el meu interès, i ara mateix no puc mirar cap a una altra banda. No vull agafar un compromís messiànic, sinó ser honest en un moment en què, davant la facilitat de caure en una sensació d'impotència i de picar ferro fred, trobo necessari expressar-se.» «Crec en un sentit positiu per mostrar les coses. Vull fer de mirall i reflexionar sobre coses que, com que la nostra vida és urgent i estem constantment preocupats per arribar a final de mes, sovint queden entre línies», hi afegeix abans de recordar una cançó d'El Último de la Fila en què s'assegura que «la pobresa entra per la porta i l'amor salta per la finestra».
La crisi, per tant, ha generat un gran impuls creatiu en Gerard Quintana. «Diuen que el cervell funciona millor quan estàs tip. El Renaixement va venir d'una crisi, que hauria de servir per reconstruir i replantejar. És un error continuar posant pedaços i no intentar trobar altres maneres d'organitzar-se. Si continuem ressuscitant el mort uns quants anys més, després tot serà molt més difícil.»
EN DIRECTE A INTERNET
Cançons urgents per a una crisi es presentarà oficialment a la tardor i no tindrà forma de llançament discogràfic, tot i que sí que possiblement es gravarà un DVD en directe. Avui, però, a la sala Luz de Gas de Barcelona, Quintana cantarà ja mitja dotzena de les cançons que integren aquest nou projecte, així com cançons de treballs anteriors (Mataró-Llavaneres, El dinar dels muts) que es poden vincular amb la temàtica actual del cançoner del gironí i l'adaptació musical de la lletra guanyadora de la primera edició del concurs de lletra La Propera Veu: La meuca de l'eunuc, de Mònica Casamiquela. El recital, a dos quarts de deu, serà emès en directe per internet als webs d'Icat FM i TV3.
+ Gerard Quintana, cridant contra la crisi en una imatge recent. Foto: JORDI RIBÓ
